Embolicant la troca

Aquest any tenia força clar què li podria regalar a la meva parella per al seu aniversari: un flabiol. Ell és músic, però remena més tot el que és corda pinçada, especialment la mandolina (el seu instrument principal) i porta molts i molts anys en el món de la música tradicional. De fet, fa anys tenia un grup de música que es deia Trifòlium i amb el qual van editar un disc el 2004 que es va titular Avall . Cada vegada que al cotxe escoltàvem música d'arrel tradicional, sempre feia el comentari de "m'agradaria tenir un flabiol...". I mira, enguany els seus desitjos s'han fet realitat! Així doncs, vaig contactar amb la meva amiga Anaís Falcó perquè em recomanés algun luthier que fes flabiols i ella de seguida em va parlar de Pau Orriols , un luthier de Vilanova i la Geltrú. De seguida em vaig posar en contacte amb ell i li vaig preguntar si en tenia en estoc, cosa que em va dir que sí! Llavors, com no podia ser d'una altra manera, vaig pensar que li p

Amb motiu del final de curs de P3, vaig pensar que podria fer una bossa de platja  per a la mestra per agrair la seva gran feina amb els nens i, sobretot, per cuidar-nos-els com si fossin seus. Vaig pensar que seria un detall personalitzat que li faria il·lusió.  Mai abans havia fet una bossa, per tant, vaig seguir els patrons que vaig trobar aquí  i vaig utilitzar  les teles precioses de Les Toiles du Soleil   que tenia a casa. Ara, però, si l'hagués de tornar a fer, canviaria algunes coses que no m'han acabat d'agradar com han quedat, però bé, és allò que diuen en castellà de a caballo regalado...  😊 Després, per fer la bossa més especial, vaig pensar que cada nen/a hi podria estampar la seva mà en colors diferents que lliguessin amb els colors de la bossa. Vaig anar a  PIN COLOR  i vaig comprar 5 pintures acríliques: rosa, groc, granat, blau i verd. També vaig pensar que podíem posar una frase bonica al mig, la qual vam fer entre totes les mamis: "Gràcies pe